Anoia Diari
Martí Soler - Informàtic
Macroeconomia Vs Microeconomia

divendres, 03 juliol 2009. 12.15h

Les energies renovables és una aposta decidida per la sostenibilitat i la modernització del sector industrial vital per Catalunya. Però la implantació d'aquest sector no pot anar de cap manera en direcció oposada a la xarxa econòmica de la zona on s'implanta (microeconomia) o del seu potencial desenvolupament. Les interaccions econòmiques locals son bàsiques pel progrés de la gent de la zona i farien bé els polítics (sinó ho fan ja) d'assegurar- se una bona salut d'aquest sector. La implantació de parcs eòlic a Catalunya sembla patir el mal de pensar només en la macroeconomia i no té en conte les particularitats econòmiques de les zones on s'implanten aquest parcs. A l'Anoia les xifres de l'atur son bastant preocupants i a Orpí no és una excepció. Davant aquesta problemàtica s'han de buscar solucions i inversions. La implantació d'un parc eòlic a Orpí no sembla una sortida a aquesta problemàtica. Aporta llocs de treball locals? NO. Aporta valor al territori? NO. Sembla que l'únic que en treurem és la recaptació d'impostos dels ajuntaments implicats. Però, quin sentit té això?, pressupostos municipals sanejats i la gent marxant de la zona per no poder-se guanyar la vida. Quina aposta es pot fer a la zona per millorar?. Podríem anar a la SEAT a negociar la construcció d'una nova planta per produir un nou model de cotxe. Però amb les infraestructures que tenim ...(una carretera que per no tenir no té ni línia de separació de carril), em sembla que és bastant clar que difícilment ens vindran de fora a salvar-nos econòmicament. Però a Orpí i a la zona tenim un brillant en brut que són els paissatges naturals plens de racons amb encant. Tinc la absoluta certesa que la solució econòmica passa per potenciar el sector turístic, dignificant els entorns rurals, la pagesia i els nostre boscos. I dic això amb tanta contundència no per inspiració divina, ni per ser un gran analista econòmic, sinó perquè la constatació de tot això la tenim davant dels nostres nassos : La Llacuna. La Llacuna és un petit poble de la zona que fa molts anys que aposta per aquest sector i al meu parer els hi va molt bé: comerços oberts els diumenges ( si ho fan deu ser que venen, no?), les cases molt restaurades i població en creixement. Farien bé les autoritats competents de reflexionar sobre la implantació de infraestructures macroeconòmiques que van en direcció oposada a la gent del territori i les seves possibilitats de progrés econòmic. Simplement que ho facin per estalviar-se maldecaps endèmics de difícil solució en el futur.