LA JUSTÍCIA DECLARA IL·LEGALS ELS PARCS EÒLICS SITUATS EN TERRITORI FULLEDENC I EN ELS TERMES PROPERS DE TARRÉS, VALLBONA I PASSANANT
Com ja havia advertit reiteradament la Plataforma de Fulleda, no es poden fer les coses d'una manera tan barroera i contra tota legalitat.
L'engany reiterat de l'empresa adjudicatària, amb el concurs de la totalitat de les administracions catalanes, considerant diversos parcs el que NOMÉS ERA UN, s'ha estavellat, per un cop, contra el mur de la justícia.
Després d'això, exigim l'aturada immediata de qualsevol acció tendent a la construcció del monstruós parcs del Pla de Tossalets, al terme de Fulleda.
NO, ARA I SEMPRE, AL PARC DEL PLA DE TOSSALETS!!!!!!!!!!!!!
LA NOTÍCIA A DIVERSOS MITJANS
Actualitzat a les 09:47 h 09/01/2009
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat il·legals des del punt de vista urbanístic els parcs eòlics de la serra del Tallat, a les Garrigues, i de la serra de Vilobí, a la Conca de Barberà en considerar que s'han de fer en sòl urbanitzable. Les sentències deneguen el permís a les centrals en considerar que no s'haurien d'haver construït en sòl rústic i obren la porta a recórrer contra desenes d'altres instal·lacions. Això, després que el grup ecologista Ipcena va denunciar el Departament de Treball i Indústria i l'empresa Acciona Energía en considerar que aquests dos parcs no comptaven amb prou suport ciutadà i feien malbé l'entorn. La Generalitat ha presentat un recurs contra la sentència.
La sentència afirma que l'emplaçament d'aquests parcs és incompatible amb el planejament urbanístic, segons ha explicat l'advocada de l'entitat ecologista Ipcena, Elena Moreno. La resolució judicial ha estat esperada amb interès per la majoria de les plataformes contràries a les centrals, ja que fins al 90% de les centrals estan sobre sòl rústic, segons ha afirmar l'advocat ambientalista Albert Calduch, que representa diversos d'aquestes col·lectius. La Generalitat, que ja ha presentat recurs de cassació, entén que la sentència no qüestiona en cap cas la legalitat de les autoritzacions de la Direcció General d'Energia. Els parcs eòlics poden continuar l'activitat mentre la sentència no sigui ferma.
-------------------------------------------------------------------------------------------------
09/01/2009 Diari de Girona Eólica-Un jutge obliga els parcs eòlics a ser compatibles amb els plans urbanístics Un jutge obliga els parcs eòlics a ser compatibles amb els plans urbanístics
El Tribunal Superior de Justícia declara il·legals les instal·lacions ubicades a les serres lleidatanes de Vilobí i Tallat en dues sentències pioneres
Els parcs hauran d'estar avalats per la seva compatibilitat urbanística. diari de girona
SENTÈNCIA PIONERA Podria semblar contradictori que una entitat ecologista demanés la il·legalitat de dos parcs eòlics. El recurs que l'associació va presentar al TSJC va prosperar i, ara, una sentència pionera declara il·legals dos parcs eòlics de la serra lleidatana. El motiu és que són incompatibles amb els plans urbanístics i, en aquest cas, no es va comprovar. Els parcs están situats en una important zona de migració d'aus
BARCELONA EFE/DDG El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar il·legals dos parcs eòlics situats a les serres lleidatanes de Vilobí i Tallat, en dues pioneres sentències que exigeixen que aquest tipus d'infraestructures siguin compatibles amb el planejament urbanístic de la zona. L'associació Ecologistes de Catalunya va presentar ahir en roda de premsa les esmentades sentències, que, segons el seu portaveu, Joan Vázquez, obren la porta a la possibilitat de declarar il·legals molts altres parcs eòlics de Catalunya que van ser autoritzats sense estar previstos en un pla urbanístic general. Les sentències del TSJC, que encara no són ferms i poden ser recorregudes, declaren il·legals els parcs de la Serra del Tallat, situat entre Vallbona de les Monges i Passanant, a cavall de l'Urgell i de la tarraconense de Conca de Barberà, i de la Serra de Vilobí, ubicat entre Tarrés i Fulleda, que compten amb 33 aerogeneradors cadascun amb capacitat per produir de 50 megawatts. L'esmentada il·legalitat es basa, segons el TSJC, en el fet que els parcs, impulsats per l'empresa Acciona i que van ser autoritzats el 2005, requerien abans de la seva aprovació la tramitació d'un pla general d'àmbit supramunicipal -en afectar diferents localitats- que avalés la seva compatibilitat urbanística. Per al TSJC, donades les dimensions dels parcs, amb torres tubulars de 80 metres d'altura i pales de 77 metres de diàmetre, és "imprescindible urbanísticament la seva previsió" mitjançant un Pla General que vertebri, estructuri i organitzi el territori on estava previst instal·lar-los. Els ecologistes esperaran que la sentència sigui ferma per reclamar la seva execució i, per tant, la demolició dels dos parcs eòlics, que porten funcionant una mica menys d'un any. A més, l'associació va assegurar que distribuirà les sentències entre les plataformes que s'oposen als parcs eòlics perquè, segons la seva opinió, obre la possibilitat d'impugnar altres infraestructures similars construïdes a l'empara d'un decret autonòmic de l'any 2002 que simplificava la tramitació per instal·lar aerogeneradors a Catalunya. Autorització recorregudaL'autorització dels parcs de Vilobí i el Tallat va ser recorreguda pels ecologistes perquè consideren que aquestes dues infraestructures, que en realitat conformen una sola atès que estan molt pròximes, estan situades en una serra que serveix de frontera entre el litoral i l'interior català i que és "importantíssima" per a la migració d'aus. Joan Vázquez va criticar el "favoritisme" que va gaudir l'empresa Acciona per part del Govern de la Generalitat, tant de CiU com del primer tripartit, fins al punt que, segons el seu parer, no es va acceptar ni una sola de les al·legacions que les associacions ecologistes i veïnals van presentar contra els projectes eòlics. També va denunciar les "trampes" amb què van ser aprovats aquests parcs eòlics, que es van tramitar de forma separada, malgrat la seva proximitat, i sense superar el límit dels 50 megawatts perquè, d'aquesta forma, les condicions per a la seva autorització no eren tan dures. En el seu recurs, els ecologistes també van plantejar aquestes "trampes administratives" i van demanar a l'alt tribunal català que ordenés la demolició dels parcs eòlics. No obstant això, el TSJC va rebutjar la resta de pretensions plantejades en el recurs, per la qual cosa per aconseguir l'enderroc dels parcs eòlics hauran d'esperar a l'execució de la sentència una vegada sigui ferma, la qual cosa encara podria demorar-se anys. http://www.istas.net/web/noticia_prensa.asp?idnoticia=14384 ------------------------------------------------------------------------------------------------El TSJC obre la porta a invalidar els parcs eòlics que vulneren la llei d'urbanisme Dues sentències deneguen el permís a les centrals del Tallat i Vilobí en considerar que s'han de fer en sòl urbanitzable El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decretat que dos parcs eòlics de les Garrigues, l'Urgell i la Conca de Barberà no s'haurien d'haver construït sobre sòl rústic en considerar-los un «veritable, efectiu i innegable sistema general urbanístic», tal com es determina en l'article 34 de la llei d'urbanisme de Catalunya. El tribunal ha denegat l'autorització administrativa atorgada per la direcció general d'Energia i Mines perquè la tramitació prevista per la Generalitat en l'energia eòlica obvia la llei urbanística i permet construir els aerogeneradors en terrenys en què no hi ha planejament. Tenint en compte que la gran majoria de parcs eòlics catalans es troben en sòls rústics, la sentència podria deixar a la corda fluixa desenes d'instal·lacions.Una central eòlica de 33 aerogeneradors de 80 metres d'alçada, amb tres pales de 77 metres de diàmetre i una potència de 1.500 megawatts per cap no es pot construir en qualsevol tipus de sòl. Ja no es tracta de si es vol aixecar en un espai natural protegit, com es va intentar en els primers anys del desenvolupament eòlic. El fet és que una instal·lació d'aquesta naturalesa no pot ser tractada urbanísticament com si fos una simple benzinera al costat d'una carretera comarcal. Al contrari del que passa amb les centrals tèrmiques, els abocadors, les línies elèctriques i gasistes o les plantes de residus, la Generalitat permet que els parcs eòlics es construeixin en sòl rústic per mitjà de «simples llicències en sòl no urbanitzable», talment es tractés d'unes «senzilles actuacions d'interès públic» en ple medi rural, segons les dues sentències de la sala del contenciós administratiu del TSJC.En la sentència al recurs presentat per la Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural (Ipcena) contra les autoritzacions als parcs de la serra del Tallat i Vilobí, el tribunal considera que aquestes dues centrals eòliques, «per la seva rellevància quantitativa i qualitativa», requereixen «urbanísticament la qualificació de veritable, efectiu i innegable sistema general urbanístic» que contempla la llei catalana –l'article 34 de la llei d'urbanisme el defineix com «un terreny que el planejament urbanístic reserva per a les comunicacions, els equipaments comunitaris i els espais lliures públics, si és que el seu nivell de servei és d'abastament municipal o superior». Així doncs, el tribunal conclou que les dues instal·lacions havien d'haver estat previstes en els plans d'ordenació urbanística municipal (POUM) i, per tant, en sòls urbans o urbanitzables, i no només autoritzades per una llicència en sòl rústic. Es tracta de la primera sentència judicial d'aquesta naturalesa a Catalunya, i posa en dubte la rigorositat de la implantació d'aquesta energia alternativa per part de la Generalitat, que es basa essencialment en un decret elaborat expressament, el 2002, pel govern de CiU.El decret d'implantació té naturalesa de pla territorial sectorial i se centra en els condicionants ambientals i energètics, però no pas en els urbanístics. Les sentències del TSJC no discuteixen el decret sinó que estableixen que, més enllà de la planificació genèrica territorial que suposa, en el cas d'aquests dos parcs eòlics, que afecten els termes municipals de Fulleda, Tarrés, Vallbona de les Monges i Passanant, s'havia d'haver tingut en compte la seva naturalesa energètica i envergadura per tal de planificar-los urbanísticament. Els dos parcs que des d'ara continuaran funcionant sense una autorització administrativa vàlida són gestionats pel grup constructor Acciona. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3324151 Els parcs no s'aturaranLa patronal Eoliccat, que agrupa 50 empreses que operen en el sector eòlic a Catalunya, demanava ahir «prudència» en vista de «l'estimació parcial» de la causa contra els parcs de Vilobí i el Tallat, ja que «la sentència no és ferma i, per tant, no crea jurisprudència». «És molt precipitat –diu Eoliccat– parlar de la possibilitat de declarar il·legals aquests i altres parcs», els quals recorda que, mentre hi hagi recursos pendents, «continuaran la seva activitat amb normalitat». L'associació, que estudia ara a fons la sentència per veure'n l'abast real, remarca d'entrada que la resolució «només ha estimat parcialment una de les múltiples peticions del recurs, de manera que la majoria han quedat anul·lades». Eoliccat referma que ha actuat de manera «transparent a l'hora de presentar i dur a terme els projectes eòlics, assessorant sempre els promotors» sobre la legislació vigent. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3324150 «El 90% de centrals estan sobre sòl rústic»La resolució judicial era esperada amb interès per la majoria de plataformes contràries a les centrals eòliques que han sorgit els darrers anys, com les de la Terra Alta, el Priorat o la mateixa Conca de Barberà, que ahir rebien la sentència amb alegria continguda. L'advocat ambientalista Albert Calduch, defensor de diversos d'aquests col·lectius, troba el dictamen «del tot correcte, i extrapolable a totes les centrals catalanes actuals, perquè el 90% estan fetes sobre sòl rústic». Calduch, que ara mateix porta els casos d'«un parell de contenciosos» semblants pendents de resolució, es felicita perquè «en cap cas s'ha fet cap tramitació urbanística específica per a aquestes instal·lacions industrials, i era una entelèquia interpretar simplement que eren d'interès públic». Ara, el TSJC «hi obre un camí, perquè fixa un criteri de manera clara, que els tribunals han de considerar rellevant».Calduch, de fet, fins i tot va més enllà: «què hauria de passar ara si la sentència s'acaba donant per bona? Doncs el tribunal ha estat clar, el parc és il·legal, i s'hauria de complir el principi de protecció de la legalitat urbanística». És a dir, els aerogeneradors s'haurien de desmantellar: «la llei diu ben clar que el promotor ho ha de restaurar tot al moment anterior de la il·legalitat, i a més ha de pagar els costos», afirma l'advocat. Després, assegura, «podrien tramitar un expedient urbanístic per declarar el sòl com a industrial, i es podria tornar a construir, però no abans».En tot cas, Calduch recorda que «hi havia una gran expectació al voltant d'aquesta sentència», la qual creu que atiarà altre cop els moviments contraris perquè «segur que molta gent veurà que la justícia també hi pot aportar seny». http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3324154
2 comentaris:
A mi em fa gràcia això:
"Els dos parcs que des d'ara continuaran funcionant sense una autorització administrativa vàlida",
i després funcionaran sense l'autorització X, però sempre continuaran funcionant.
Tu prova de no pagar un rebut de la llum i ja ho veuràs com tot deixarà de funcionar!!!!!!
Si massa convé faran vindre immigrants perquè facin rodar les pales!
Publica un comentari