Ja funciona en proves el primer parc eòlic de Fulleda.




"El primer parque eólico de la Serra del Vilobí ya produce energía eléctricaLleida - Redacción 2007-12-29


El primer parque eólico proyectado en la Serra del Vilobí, entre los términos municipales de Fulleda y Tarrés, ya ha comenzado a generar energía eléctrica. Esta intalación es la primera de las tres que se han proyectado en este paraje de la comarca de les Garrigues y cuenta con un total de 27 aerogeneradores que producen un total de 40,5 megawatios de energía eléctrica.

La Serra del Vilobí debía acoger, desde un principio, un total de cuatro parques eólicos: el Vilobí I (es el que se ha puesto en marcha), el Vilobí II, el de Tossalet y el de Ràfols. Este último, pero, se retiró debido a la cercanía con la localidad de Fulleda y al impacto visual que producía en este paisaje de les Garrigues. El Vilobí II y el del Tossalet siguen en proyecto.El parque de la Serra del Vilobí es el segundo que se pone en funcionamiento en la provincia de Lleida después del de la Serra del Tallat, ubicado en los términos municipales de Vallbona de les Monges, que se conectó a la red eléctrica durante los meses de octubre y noviembre de este mismo año. Entre los dos parques, ambos promovidos por la empresa Acciona Energía, suman un total de 60 aerogeneradores que generan un total de 90 megavatios de energía. Los dos parques eólicos sumados al de la Serra del Rubio II, en Barcelona, han supuesto una inversión de 144 millones de euros y producirán una electricidad equivalente al consumo de 74.000 hogares y evitarán anualmente la emisión de 241.000 toneladas de CO2 en centrales térmicas de carbón.En total, las comarcas de Lleida tienen proyectadas 18 instalaciones eólicas, contando con las dos que ya están en funcionamiento. En cuanto estén todas construidas, la demarcación tendrá 377 aerogeneradores en funcionamiento. Así, Lleida se convertirá en la segunda provincia catalana que más apuesta por este tipo de energía por detrás de Tarragona.La comarca de Ponent con más proyección para la energía eólica es les Garrigues. A parte del parque de la Serra del Vilobí, están proyectadas en la comarca cinco instalaciones más, promovidas todas por la empresa Tarraco Eòlica. Estos cinco complejos energéticos se construirán, uno en Granyena de les Garrigues, otro entre Bellaguarda y la Granadella y tres más en la Granadella. También la comarca del Segrià tiene proyectados tres parques eólicos, todos ellos en el término municipal de Almatret, donde se concentrarán unos 45 aerogeneradores.También hay dos parques eólicos proyectados en el Solsonès, uno en Pinós y otro en Olius, que sumarán 55 molinos y finalmente, también la Segarra cuenta con un parque eólico entre Talavera, Llorac y Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). "

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=78332&seccio=Comarcas&fecha=2007-12-29&sortida=00:00:03

De com les garrigues es van convertir en unes piles alcalines…

(Article de la Laia que sortirà properament a la revista 'Paratges' d'Ipcena)

[El mapa i la llegenda del mapa són autoria d'IPCENA, a qui agraïm les facilitats per publicar-lo]

No és un conte de Nadal, sinó una història que malauradament es convertirà en realitat. Les energies renovables sembla que “renovaran” el paisatge de les Garrigues en breu:

El desplegament indiscriminat de centrals eòliques a l’àrea de les Garrigues i el Segrià Sud és un fet, doncs la major part de centrals tenen el vist i plau dels Departaments d’Economia i Finances i Urbanisme. Els parcs eòlics de Sant Antoni, Auliver, Monclues i Les Rotes, que en un inici es van bloquejar per ser projectes obsolets, s’han reordenat i han reduït el seu nombre d’aerogeneradors augmentant-ne la potència, aconseguint així el vist i plau d’urbanisme. Tal i com mostra la figura, la “sembra” de parcs eòlics als termes municipals de la Granadella (i voltants) i Almatret és contundent: més de 150 aerogeneradors que produiran gairebé 400MW de potència (equivalent a un grup de Cicle Combinat dels que actualment funcionen al Besòs).

IPCENA ha al·legat que les avaluacions d’impacte ambiental d’aquestes centrals s’han fet per separat, sense avaluar l’impacte global de la macrocentral que conformen, fet que és doblement reprovable tenint en compte que els parcs eòlics Montclues, Solans, Auliver, Sant Antoni i Les Rotes estan promoguts per la mateixa empresa, Tarraco Eolica S.A.. Aquest fraccionament d’un projecte de les mateixes característiques ubicat en el mateix espai desobeeix la llei 6/2001, que nota que el fraccionament de projectes de les mateixes característiques ubicats en un mateix espai físic no exclou d’acumular les magnituds dels projectes per separat a l’hora d’avaluar el seu impacte ambiental. Aquests projectes tampoc contemplaven l’impacte de les línies elèctriques d’alta tensió necessàries per evacuar l’electricitat que es generi. IPCENA ha al·legat tant la línia d’evacuació dels parcs d’Almatret com la de les Garrigues, sobretot en el sentit que cap dels dos projectes ha avaluat de manera objectiva el soterrament d’aquestes línies. Aquesta operació suposa un cost econòmic molt major, i és el motiu principal que fa que s’obviï aquesta opció. Reaprofitant el màxim de camins existents és una opció amb un impacte reversible a mig termini, mentre que una línia elèctrica aèria és un impacte permanent en el territori, amb el conseqüent perill d’electrocució, incendis, i els tallafocs permanents associats que necessita.

La cirereta del pastís és la macrocentral solar que promou l’INCASOL entre els termes municipals de Llardecans i la Granadella, d’unes 160ha de terreny i d’una potència total de 20MWp, que serà dels més grans del país instal·lats sobre el terreny i amb connexió directa a xarxa. Sobre la justificació del projecte, l’avanç del pla cita que l’energia solar “porta potencialment a l’extrem la proximitat entre la producció i el consum, “ termes que aquí considerem demagògics perquè en cap cas s’ha vetllat per l’autoconsum, l’autogestió i l’autoabastiment regional a l’hora de promoure aquesta central solar, com no s’ha fet en cap cas en el desplegament de les “energies renovables” en règim de producció especial a la zona de les Garrigues. També s’autoconsidera com una “implantació estratègica”, que pot “generar un nou paisatge de qualitat”. Des de quan un paisatge neoindustrial es considera un paisatge de qualitat? Des de quan aquest projecte s’està ubicant en “terrenys que, per les seves singulars condicions de degradació, puguin admetre aquest tipus d’instal·lacions i comportin una millora del paisatge preexistent”, tal i com suggeria el projecte de Decret de Regulació de l’energia Solar encara no aprovat?

Segons la LLEI 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, “S’entén per paisatge, als efectes d’aquesta llei, qualsevol part del territori, tal com la col·lectivitat la percep, el caràcter de la qual resulta de l’acció de factors naturals o humans i de llurs interrelacions.” El paisatge agroforestal de les garrigues és un viu exemple d’aquesta definició, malgrat que a costa de la intervenció del Segarra-Garrigues i el desplegament massiu de la producció d’energia elèctrica en règim especial canviarà i es perdrà radicalment. Mirant al mapa qui gosa contradir que les Garrigues s’estan convertint en un polígon industrial? Tal i com em recordava fa poc una bona amiga, “els pobres venen barat”. Potser és que no s’ha sabut valorar prou la immensa riquesa del llegat històric, social, cultural i ambiental de les Garrigues.

NOTÍCIA APAREGUDA A VILAWEB I QUE UN AMABLE LECTOR ENS ENVIA

DIVENDRES, 07/12/2007 - 07:03h
Els parcs eòlics d'Énguera ocuparan zones protegides per la Unió Europea
S'hi volen instal·lar una setantena d'aerogeneradors
Segons que publica avui el diari alguns dels aerogeneradors que s'instal·laran a la serra d'Énguera ocuparan espais protegits per la Unió Europea. La polèmica ha tornat a revifar entre els veïns i les associacions ecologistes perquè Acciona (l'empresa encarregada de construir els parcs eòlics) ha començat a traslladar al terme municipal part de les peces dels molins, que poden arribar a tenir una vuitantena de metres d'alçada.
Argumenten que l'impacte paisatgístic serà important, perquè se situarà només a vint-i-cinc quilòmetres del poble, i demanen que la zona sigui declarada com a no apta per a fer-hi aquestes instal·lacions. A la serra d'Énguera hi haurà tres parcs eòlics, amb setanta-cinc aerogeneradors que aportaran una potència de cent cinc megawatts a la xarxa elèctrica.

http://www.blogger.com/%20noticia?p_idcmp=

NOTÍCIA APAREGUDA AL LEVANTE

"medio ambiente

Los tres parques eólicos de Enguera afectan a zonas protegidas por la Unión Europea

Vecinos y ecologistas alertan del impacto paisajístico de los 70 aerogenedores previstos

Levante-EMV, Xàtiva Vecinos y ecologistas han alertado del impacto paisajístico que sufrirá la Sierra de Enguera con la instalación de los 70 aerogeneradores previstos en los tres parques que la empresa Acciona empezará a construir en breve «en uno de los enclaves más vírgenes», según han explicado propietarios de las zonas afectadas, que critican que se haya «ocultado» a los vecinos «la verdadera afección» de los parques al paisaje natural de la sierra al haberlos previsto a 25 kilómetros del casco urbano. Las mismas fuentes han recordado que algunos de los molinos de viento ocuparán zonas, como la de los altos de Salomón, declaradas Lugares de Interés Comunitario (LIC) por la Unión Europea, o áreas de especial importancia para las aves (IBA), como denunció recientemente la Asociación para Desarrollo Eólico Sostenible (ADES): «lo que queremos es que se declare esta zona como no apta para la implantación de parques eólicos», señalan. La alerta ha saltado ahora conforme los vecinos han visto como han empezado a descargarse las bases de hormigón y las enormes pilastras, de unos 80 metros de altura hasta el rotor, que la empresa está apilando en distintos solares del extrarradio de Enguera. Los vecinos que han iniciado la protesta han recordado que la Síndica de Greuges en funciones, Emilia Caballero, en uno de sus últimos informes reclamaba al Consell que se declaren como zonas no aptas para el aprovechamiento eólico aquellas zonas incluidas en espacios naturales protegidos, caso de la Sierra de Enguera. En Enguera está previsto que se implanten tres parques eólicos en los altos de Salomón (25 molinos), Benalaz 1 (25) y Benalaz 2 (20), con una potencia total de 105 megawatios. Los tres se ubicarán en suelo de titularidad municipal de entre 50 y 150 hectáreas y estarán situado a los 25 kilómetros del casco urbano, cerca del término de Ayora. El Ayuntamiento confía en ingresar cerca de un millón de euros por la licitación de las obras y entre 200.000 y 300.000 euros al año por el canon de ocupación del suelo forestal del ayuntamiento.