Anoia Diari
Martí Soler - Informàtic
Macroeconomia Vs Microeconomia

divendres, 03 juliol 2009. 12.15h

Les energies renovables és una aposta decidida per la sostenibilitat i la modernització del sector industrial vital per Catalunya. Però la implantació d'aquest sector no pot anar de cap manera en direcció oposada a la xarxa econòmica de la zona on s'implanta (microeconomia) o del seu potencial desenvolupament. Les interaccions econòmiques locals son bàsiques pel progrés de la gent de la zona i farien bé els polítics (sinó ho fan ja) d'assegurar- se una bona salut d'aquest sector. La implantació de parcs eòlic a Catalunya sembla patir el mal de pensar només en la macroeconomia i no té en conte les particularitats econòmiques de les zones on s'implanten aquest parcs. A l'Anoia les xifres de l'atur son bastant preocupants i a Orpí no és una excepció. Davant aquesta problemàtica s'han de buscar solucions i inversions. La implantació d'un parc eòlic a Orpí no sembla una sortida a aquesta problemàtica. Aporta llocs de treball locals? NO. Aporta valor al territori? NO. Sembla que l'únic que en treurem és la recaptació d'impostos dels ajuntaments implicats. Però, quin sentit té això?, pressupostos municipals sanejats i la gent marxant de la zona per no poder-se guanyar la vida. Quina aposta es pot fer a la zona per millorar?. Podríem anar a la SEAT a negociar la construcció d'una nova planta per produir un nou model de cotxe. Però amb les infraestructures que tenim ...(una carretera que per no tenir no té ni línia de separació de carril), em sembla que és bastant clar que difícilment ens vindran de fora a salvar-nos econòmicament. Però a Orpí i a la zona tenim un brillant en brut que són els paissatges naturals plens de racons amb encant. Tinc la absoluta certesa que la solució econòmica passa per potenciar el sector turístic, dignificant els entorns rurals, la pagesia i els nostre boscos. I dic això amb tanta contundència no per inspiració divina, ni per ser un gran analista econòmic, sinó perquè la constatació de tot això la tenim davant dels nostres nassos : La Llacuna. La Llacuna és un petit poble de la zona que fa molts anys que aposta per aquest sector i al meu parer els hi va molt bé: comerços oberts els diumenges ( si ho fan deu ser que venen, no?), les cases molt restaurades i població en creixement. Farien bé les autoritats competents de reflexionar sobre la implantació de infraestructures macroeconòmiques que van en direcció oposada a la gent del territori i les seves possibilitats de progrés econòmic. Simplement que ho facin per estalviar-se maldecaps endèmics de difícil solució en el futur.

IPCENA PROPOSA LA PRESENTACIÓ D'UNA SOL·LICITUD A L'AJUNTAMENT DE FULLEDA PER A L'ENDERROCAMENT DELS AEROGENERADORS I EL RETORN A LA SITUACIÓ ANTERIOR

És la que us adjuntem a continuació i que caldria dirigir a l'Ajuntament de Fulleda.

I L · L M A. S E N Y O R A:





En................................................................, major d’ edat, amb domicili a efectes de notificacions a............................., carrer................................, núm............, proveït del D.N.I. núm. .............................., compareix i com millor procedeixi en Dret, DIU:



Que al paratge de la Serra de Vilobí s’ha instal·lat un parc eòlic compost per 33 aerogeneradors de 1.500KW cadascun, alguns dels quals es troben ubicats dins del terme municipal de Fulleda i que, per les raons que es diran més endavant, son il·legals per vulnerar greument l’ordenament jurídic urbanístic.


Que davant del que s’acaba de dir, sol·licito, a l’empara de l’article 191 i 200 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol i de l’ article 264 i 269 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, l ‘ incoació d’un procediment de protecció de la legalitat urbanística, amb l’ inici d’un expedient de revisió de les llicències que han emparat les obres d’ instal·lació de l’ esmentat parc eòlic (si es que existeixen) i la posterior anul·lació de les mateixes, així com l’adopció de les mesures de restauració del medi físic al seu estat anterior, mitjançant l’enderrocament de tot el que s’ha construït amb infracció de l’ ordenament jurídic urbanístic i la reposició dels terrenys al seu estat original.






LEGITIMACIÓ




A) Activa.- A tenor de l’ article 12,1 del DL 1/2005 de 26 de juliol, el compareixent es considera legitimat activament per a l’ interposició del present escrit, atès que exercita l’ acció pública contemplada en el precepte que s’ acaba de citar.

B) Passiva.- El compareixent entén que l’ Ajuntament de Fulleda està legitimat passivament, de conformitat amb allò que prescriuen els articles 42 y 79,2 de la Llei 4/1999 de modificació de la Llei 30/1992 de 26 de novembre de RJAPAC.




TERMINI




De conformitat amb allò que disposen els articles 12,2 y 219 del DL 1/2005 de 26 de juliol i l’article 268 del D305/06 de 18 de juliol, el present escrit es formula dins del termini legal assenyalat pels preceptes citats, ja que els mateixos estableixen un termini de fins a 6 anys després de finalitzada l’obra que motiva l’ impugnació.




Que en relació a tot el que antecedeix, formulo las següents




AL·LEGACIONS




Primera.- El parc eòlic instal·lat sobre la carena de la Serra de Vilobí està format per 33 aerogeneradors, cadascun d’ells de 80 m d’alçada, tres pales de 77 m de diàmetre i amb una potència unitària de 1,500MW, tractant-se d’una central de producció d’energia que dona servei a un àmbit, no sols plurimunicipal si no, fins i tot, pluricomarcal, per la qual cosa nomes pot ser considerat com un autèntic sistema general.


Segona.- De conformitat amb els articles 34 i 57 del Decret 1/05 de 26 de juliol i els articles 33 i 65 del Decret 305/06 de 18 de juliol, es la figura del pla general l’únic instrument jurídic urbanístic que pot vertebrar, estructurar, distribuir i organitzar l’estructura general i orgànica del territori i, en conseqüència, l’únic que pot preveure, fixar, ordenar i justificar l’emplaçament dels sistemes generals en cada tipus de sòl.


Tercera.- Per tant i atesa l’ indubtable naturalesa de sistema general del parc eòlic de la Serra de Vilobí, per a la seva implantació era preceptiva la seva previsió a nivell de planejament general, la qual cosa no s’ha fet, deixant així la central eòlica sense la deguda cobertura jurídica.


Quarta.- En conseqüència, el parc eòlic de la Serra de Vilobí es troba en una situació urbanística d’absoluta il·legalitat i les llicències municipals d’obres i activitats que l’emparen (en el cas que existeixin) tenen que ser revisades i, posteriorment, anul·lades, per vulnerar els articles 34 i 57 del DL1/05 i 33 i 65 del D305/06, ordenant la restauració de la situació creada al seu estat anterior, mitjançant l’enderrocament dels autogeneradors, la replantació de la vegetació i la reposició dels terrenys al seu estat inicial.






Per tot això,




SOL·LICITO: Que tenint per presentat aquest escrit se serveixi admetre’l i es tinguin per fetes, els efectes legals oportuns, les manifestacions contingudes en el mateix i, en conseqüència, es digni iniciar un expedient de revisió de les llicències que han emparat les obres d’ instal·lació del parc eòlic Serra de Vilobí (en el cas que existeixin) amb l’adopció, un cop anul·lades les mateixes, de les mesures de restauració corresponents, mitjançant l’enderrocament dels aerogeneradors, la replantació de la vegetació i la reposició dels terrenys al seu estat original, de conformitat amb els articles 191 i 200 del Decret Legislatiu 1/05 de 26 de juliol i 264 i 269 del Decret 305/06 de 18 de juliol.




Es just.




Fulleda, .... de ....................de 2009.






IL·LMA. SRA. ALCALDESSA-PRESIDENTA DE L’ AJUNTAMENT DE FULLEDA.

EL PUNT 28.04.09

Els ecologistes s'oposen a la línia que ha d'evacuar l'electricitat dels parcs eòlics del Baix Ebre i la Terra Alta

29/04/09 02:00 - Tortosa - R.Royo

El Gepec i la Plataforma en Defensa de la Terra Alta han presentat als serveis territorials d'Economia i Finances de les Terres de l'Ebre al·legacions contra la línia elèctrica que la societat Berta, integrada per les empreses eòliques Tarraco Eòlica, Totvent 2000 i Generació d'Energia, projecten a cavall de les comarques del Baix Ebre i la Terra Alta per evacuar l'electricitat dels parcs eòlics projectats als termes municipals de Benifallet, Xerta, Pinell de Brai i Prat de Comte.
Segons els ecologistes, aquesta línia «amenaça els darrers paratges naturals de la Terra Alta, que per desgràcia han quedat intencionadament exclosos del pla d'espais naturals de Catalunya i la Xarxa Natura 2000 gràcies a la tasca especulativa dels nostres polítics», diu en un comunicat el Gepec. Concretament, alerten que les instal·lacions elèctriques previstes –des de subestacions fins a línies– afectaran paratges tan característics com ara la Fontcalda i la serra de Pàndols i que, a més, són «inadmissiblement» propers al parc natural dels Ports. En total, han presentat una vintena d'al·legacions que posen èmfasi en els perjudicis en la fauna i la flora de la zona, i també en els espais de la batalla de l'Ebre. A més, posen de manifest «mancances i errors» que conté l'estudi d'impacte ambiental i «irregularitats» en la tramitació de l'expedient. La Plataforma de la Terra Alta també estudia presentar una queixa a la Unió Europea contra aquest projecte per l'incompliment de la directiva marc d'aus.

El projecte de Berta inclou l'adequació i construcció, en alguns punts, de la xarxa de Red Eléctrica de España (REE) de Tortosa a Ascó.

EL PUNT 21.04.09

L'Estat marca llocs aptes per als parcs eòlics marins

21/04/09 02:00 - Girona -

L'Estat ha fet públic un estudi del litoral a través del qual s'indiquen les zones susceptibles d'instal·lar-hi parcs eòlics marins. Pel que fa a les comarques gironines, el cap de Creus és l'única gran zona exclosa, mentre que la resta s'ha declarat majoritàriament com a zona apta, però amb condicionants. Les zones disponibles amb més facilitat són ja a unes quantes milles mar endins.

Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia - molins, energies renovables, plataforma
Les energies renovables
dijous, 16 abril 2009. 11.30h

La Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia està cada dia més ingratament sorpresa amb les estratègies i dinàmiques que segueixen tant els ajuntaments afectats per la implantació del parc, com la promotora ERA (Energies Renovables de l’Anoia). Fa mesos que estem esperant la informació i les explicacions pertinents davant la imminent construcció d’un parc eòlic a la Serra de Feixes i Orpinell. Projecte que canviarà completament la fisonomia del nostre territori, que malmetrà part important de l’entorn de la comarca i que tindrà uns efectes i unes repercussions a nivell ambiental i econòmic irreversibles. Aquest moment, doncs, sembla que no ha d’arribar mai.Mentre tant, des de la Plataforma seguim indagant i buscant quins són els processos que han de seguir les empreses i els ajuntaments per tal d’aconseguir tots els permisos i requisits necessaris per a la implantació del parc. Mentre promotora i ajuntaments van tirant endavant les gestions que han de fer, tota la mobilització i el reclam dels ciutadans i ciutadanes dels seus pobles, i de la resta de la comarca, només ha servit per intensificar aquest secretisme que tant els caracteritza i potenciar l’ambigüitat dels alcaldes pel que fa a aquest tema.

Sabem que, quan un municipi no està a favor d’un projecte d’aquest tipus, i es nega a que passi pel seu territori, el projecte s’ha de retirar o bé, canviar el traçat. És el cas de Carme i la Llacuna. Ambdós ajuntaments es van negar a que el parc eòlic passés per als seus pobles i han hagut de reformular el traçat del parc, de manera que ara passa pocs metres més enllà dels límits dels municipis. De manera que ara, no només són pobles igualment perjudicats pel parc eòlic, sinó que, a més, han perdut poder de decisió en un projecte que, vint metres més amunt, vint metres més avall, tindrà unes repercussions a la gent que hi viu.

Així com se sap que els representants de Carme i la Llacuna es van posicionar en contra del parc eòlic i que, Juli Urgell, alcalde d’Orpí, ho va fer a favor; ens sorprèn l’ambigüitat i la manca de criteri dels altres pobles afectats. Hi ha els alcaldes Servand Casas de St. Joan de Mediona, Ramón Ferri de la Torre de Claramunt i Josep Maria Torrens de Sta. Maria de Miralles, que mantenen un doble discurs: per una banda, als plens dels ajuntaments diuen que no volen el parc eòlic, però per altra banda, si aquesta decisió l’haguessin formulat en ferm segur que no es podria tirar endavant la construcció del parc eòlic.

No ens deixa de sorprendre que moltes vegades els ajuntaments reclamen més competències municipals per a gestionar des de més a prop (i suposadament d’una manera més efectiva) els propis pobles i ciutats, i que per altra banda, quan disposen d’aquestes competències, en aquest cas relatives a la projecció del Parc eòlic d’Orpí, demostrin aquesta incapacitat per a gestionar el propi territori. Es tracta d’ajuntaments rurals que no els preocupa que els seus vilatans visquin a una distància d’un molí inferior a la que estipula la llei i que l’activitat agrícola, ramadera i turística de la zona es vegi perjudicada? es tracta d’ajuntaments que disposen d’un entorn privilegiat i que estan disposats a malmetre’l a les espatlles dels que representen? es tracta d’ajuntaments egoistes que no poden veure més enllà dels límits físics del territori i que no tenen ganes de comprendre que aquest projecte també tindrà repercussions en aquells pobles que no el volen, demostrant una manca de solidaritat amb els pobles veïns? es tracta d’ajuntaments que s’han vist sobrepassats per l’envergadura del projecte i que han acabat demanat ajuda a la Diputació de Barcelona, eximint-se de les seves responsabilitats? es tracta d’uns ajuntaments, els representants dels quals es creuen en el dret de fer qualsevol cosa durant seu mandat, més enllà del sentit real de la paraula democràcia i deixant de banda la opinió i la inquietud dels ciutadans dels pobles? es tracta d’ajuntaments que enlloc d’haver obert un procés de decisió participatiu i vinculant, han preferit fugir d’estudi, no posicionar-se amb claredat i esperar a que el projecte segueixi el seu propi curs, fins que arribi el dia que ja no hi puguin fer res.

Aquesta doble moral, però, no només es viu en els ajuntaments. També la promotora ERA que s’enorgulleix dels beneficis econòmics que durà el parc eòlic als pobles de zona, ha firmat un acord d’adquisició de la instal•lació eòlica a l’empresa Energi E2 Renovables Iberica, filial de la danesa EON. I no només això, sinó que per altra banda, també hi ha els nous accionistes d’ERA, Bodegues Torres, que per una banda fabriquen vins ecològics i per altra banda, busquen el benefici econòmic a costa de la implantació d’un parc eòlic, dos molins dels quals s’instal•laran dins els seus terrenys.La Plataforma Salvem El Pulmó Verd de l’Anoia no ens deixem de sorprendre amb tota la informació que ens arriba. Cada vegada està més clar que darrera d’aquest projecte no hi ha la intenció de produir una energia neta i renovable per al poble, sinó que darrera d’aquest projecte hi ha uns interessos econòmics i especulatius molt evidents. Amb tot això, encara ens deixa més escandalitzats se’ns acusi d’estar en contra de les energies renovables i que se’ns titlli d’estar rebotats amb el projecte “perquè ens ha tocat a nosaltres”. Fins a quin punt els ajuntaments, la promotora ERA i els seus socis i accionistes, persegueixen una sostenibilitat del territori o simplement busquen un benefici econòmic disfressat darrera d’un discurs de pseudoecologisme, que per altra banda, queda molt bé de cara a la galeria. Esperem que aquesta informació serveixi per fer una reflexió sobre què entenem per sostenibilitat i energia renovable i animem a tothom a seguir informat des del web www.pulmoverdanoia. org.

Perquè l’Anoia és comarca rural i volem que segueixi així: No al parc eòlic d’Orpí!

EL PUNT 02.04.09

La importació d'electricitat s'ha triplicat a Catalunya en només quatre anys

Els enginyers de camins avisen que caldrà «saturar» el territori d'aerogeneradors i plaques solars si es vol arribar al 12%

2/04/09 02:00 - Barcelona - xavier miró email protegit

1
Des del 2005 la dependència elèctrica de Catalunya respecte de l'exterior s'ha triplicat perquè les noves fonts de producció pròpies no han augmentat en la proporció del consum, segons el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Catalunya no arribarà l'any vinent als 3.000 megawatts (MW) eòlics que preveia el pla de l'energia però sí que n'hi haurà 2.000 quan avui només en funcionen 420. El col·legi demana al govern una revisió dels objectius i les taxes de creixement del pla de l'energia 2006-2015 i un impuls decidit de les energies renovables, les noves centrals de cicle combinat així com la renovació dels contractes d'explotació a les centrals nuclears, aquesta una decisió que ha de prendre el govern de l'Estat.

El govern català elabora el pla especial urbanístic per construir al municipi gironí de Bescanó una central tèrmica de 400 megawatts de potència i s'estan construint dos grups de 850 MW en conjunt al port de Barcelona. També ha autoritzat recentment una cinquantena de nous parcs eòlics amb una potència conjunta prevista de 1.528 MW. La central tèrmica gironina no estarà a punt l'any vinent i els nous parcs eòlics no permetran arribar als 3.000 MW, dos objectius previstos en el pla de l'energia de Catalunya pel 2010. Però, en canvi, sí que es preveu que els 850 MW tèrmics del port de Barcelona ja estiguin el 2010 a la xarxa, un aspecte que l'informe del col·legi no recull en la seva anàlisi. El govern català ja ha deixat clar darrerament que revisarà els objectius i terminis del pla energètic del país per adaptar-los a la situació actual i a les perspectives de futur marcades per la crisi econòmica internacional.

El Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya demana la revisió del pla en vista de «l'incompliment del programa previst» i davant la tendència creixent a l'augment de les importacions elèctriques del país tot i que el percentatge d'augment de consum ja és avui inferior al previst en el pla. En aquest sentit, el col·legi ha fet una anàlisi de la situació en què recorda que les importacions representen el 18,8% de l'electricitat consumida, 3,5 vegades més que només fa 4 anys. Sense fer cap esment a les llargues aturades que han tingut les dues centrals nuclears els darrers anys per incidents afegits a les recàrregues de combustible, el col·legi atribueix la disminució de la producció elèctrica a la caiguda de la producció hidroelèctrica i de les plantes de carbó i fueloil, que no han estat substituïdes per renovables i tèrmiques noves. A més, assenyalen que l'augment del consum es mantindrà, per exemple, en el transport ferroviari i les noves plantes de producció d'aigua. El col·legi calcula que aquests dos sectors podrien arribar a augments puntuals del 10% del consum amb motiu de l'entrada en funcionament de tota la línia del tren d'alta velocitat (TAV) i de les noves plantes dessalinitzadores, de reaprofitament i bombeig d'aigua. En vista d'aquesta diagnosi, l'organisme demana mesures prioritàries d'estalvi i eficiència energètica, i la diversificació de l'oferta de centres de producció elèctrica, amb una incidència especial en les energies renovables però sense aturar l'energia nuclear.

Centrals hidràuliques
Pel que fa a la hidràulica, l'organisme proposa augmentar la potència en embassaments existents i aprofitar elèctricament preses que avui només serveixen per a abastament d'aigua com Sant Ponç i la Llosa del Cavall. Tot i demanar una oferta diversificada de fonts de producció «amb una gran incidència en les energies renovables», curiosament, pel que fa a l'eòlica i la solar, l'anàlisi que fa el col·legi afirma que per assolir l'objectiu que Catalunya tingui el 12% d'electricitat provinent d'aerogeneradors i plaques solars caldrà «saturar el territori català», una solució «del tot inviable» segons els enginyers. El col·legi també considera imprescindible la interconnexió de les línies de transport elèctric amb França i la connexió del gasoducte Martorell-Figueres amb la xarxa europea a través de França. En darrer terme, també recomana estudiar la construcció de dipòsits estratègics de gas per incrementar les reserves, per exemple, aprofitant les antigues bosses de petroli de la costa tarragonina.

Aposten per la renovació dels permisos a les nuclears
De fet, l'anàlisi que fa el col·legi busca de manera força evident reivindicar el paper de l'energia nuclear com a garantia de subministrament a Catalunya i com a sortida de futur per fer front al canvi climàtic. En primer terme recorda que Vandellòs II i Ascó I i II cobreixen el 40,8% de la demanda bruta d'electricitat a Catalunya. Continua afirmant que la producció elèctrica procedeix a Catalunya en un 89,4% d'energies no renovables com les centrals nuclears i les tèrmiques o de carbó i fueloil. I encara recorda que del 10,6% renovable, fins al 79% és hidroelèctrica i les eòliques, solars i de biomassa només representen l'1,8% restant. Joan Lluís Quer, responsable de la comissió d'aigua i energia del col·legi, admet que a Ascó i Vandellòs s'hi han produït els darrers anys «episodis que han posat en dubte la seguretat» així com el fet que no es pot «dissociar l'energia nuclear d'una gestió exquisida». Amb tot, la posició final de l'organisme és la defensa de la renovació dels contractes d'explotació de les centrals de l'Estat espanyol, la primera de les quals haurà de decidir el govern espanyol aquest juliol amb Santa Maria de Garoña. De manera directa el col·legi defensa l'energia nuclear com «a millor alternativa energètica a gran escala no emissora de gasos amb efecte hivernacle». Finalment, els enginyers de camins també demanen al govern espanyol que decideixi ja l'emplaçament del magatzem centralitzat de residus radioactius que s'ha de construir a l'Estat

Plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia

“No estem en contra de les energies renovables, però s’ha de mirar bé on s’ubiquen”
Medi ambient

dimecres, 08 abril 2009. 03.00h

Aquest dilluns de Pasqua, la plataforma Salvem el Pulmó Verd de l’Anoia, reprendrà les seves xerrades informatives que tenen com a objectiu i conscienciar als anoiencs de la vora d’Orpí, Miralles i Mediona ‘que el projecte del Parc eòlic d’Orpí és completament inapropiat pel territori i que tindrà negatives repercussions tant per la població de la zona com per la muntanya’. Aquest parc estava inicialment projectat afectant Carme i la Llacuna, però es va redefinir per l’oposició rotunda d’aquests municipis.

Redefinició del projecteDiverses al·legacions presentades per ciutadans, per la Plataforma i el NO rotund de Carme i La Llacuna van portar als promotors del projecte (d'Orpí) a redefinir el traçat del parc eòlic. La nova definició del parc fa que ara, els termes municipals afectats siguin (a banda d'Orpí i La Torre de Claramunt) Miralles i Sant Joan de Mediona. Segons la Plataforma aquest nou traçat situa els molins al límit amb els municipis que van rebutjar el projecte, i per exemple l'obra prevista a Mediona afecta més als habitants de Les Pinedes d'Armengol.SecretismeDes de la Plataforma s'ha denunciat des del principi que ni la promotora ni els ajuntaments que han acceptat el projecte (pel qual ja han emès llicències d'obra) no han informat als ciutadans, ni del que s'ha previst ni de les repercussions al territori. Aquest 'secretisme' és una de les principals queixes de la plataforma. 'Des que saben que estem recollint al·legacions i que estem donant a conèixer el que volen fer, ens han tancat més portes i és més difícil accedir a la informació'.

Característiques del projecte

El parc eòlic d'Orpí preveu la construcció de 14 molins de 150 metres d'alçada (com les torres Mapfre de Barcelona) i de 35 megawatts de potència. Des de la Plataforma reiteren que la principal destrossa no serà només per la immensitat dels molins, sinó per 'totes les carreteres i vies d'accés que s'hauran de fer a la muntanya per fer-hi passar camions de dimensions enormes, que a més a més hauran de tenir lloc per girar'. Podeu veure'n simulacions a la webLa serra d’Orpí llinda amb Espais d’Interès NacionalLa serralada d'Orpi és una serralada verge, 'no està protegida per la manca d'actuació de l'alcalde, però que està entremig de dues zones protegides amb les que comparteix la mateixa zona boscosa, flora i fauna'. Es tracta d'Ancosa-Montagut i Miralles-Queralt (inclòs en la Xarxa Natura 2000).Així mateix des de la Plataforma recorden que aquesta zona és rica en patrimoni històric, amb jaciments i amb flora i fauna autòctones que 'se n'aniran quan es quedin sense medi, no només per l'impacte visual sinó també sonor, que afecta als animals i de fet, també a les persones encara que la freqüència del soroll sigui baixa, però no inexistent'

La Plataforma continua la tasca informativa

La xerrada prevista per aquest dilluns a Coll Bas és només una de les accions que es fan des de la plataforma ja que fa més d'un any que tenen com a prioritat informar a la gent dels voltants d'aquest projecte 'que s'està fent d'esquenes al territori i als seus habitants'. En aquest sentit tenen previst fer en les properes setmanes una xerrada a Les Pinedes d'Armengol, 'un dels punts més perjudicats on la majoria d'habitants encara no en saben res'.‘No estem en contra de les energies renovables'Des de la Plataforma insisteixen que no són contraris a les energies renovables, però que 's'ha de mirar bé on es posen'. Destaquen, tanmateix, que l'Anoia acull una part molt important dels parcs eòlics en funcionament i dels projectats d'arreu de Catalunya, i temen, en aquest sentit 'que no s'estigui caient en una moda, i que les promotores s'aprofitin de les finances més justes dels petits municipis temptant-los amb uns projectes que representarien uns ingressos extres, al marge del que pugui representar ambientalment pel municipi'.Lamenten que es vulgui vendre economia sota el nom d'ecologisme i que es 'pinti com un atractiu turístic quan els visitants que poden portar els molins, seran escoles i altres estudiosos que no aniran a fer res als municipis de la vora, ja que podran tornar ràpidament cap a les escoles'.

Per tot plegat, des de la plataforma Salvem el Pulmó Verd de l'Anoia conviden a tothom a consultar la seva pàgina web i a unir-se al manifest per poder aturar aquest projecte que encara està pendent de l'elaboració de l'informe d'impacte ambiental.

CAMINADA POPULAR

La plataforma per la defensa de la Vall del Corb, IPCENA i veïns afectats convoquen el diumenge 15 de març, a les 11 del matí, al poble de Montblanquet, per iniciar des d’allí una ruta, tot visitant les serres del Tallat i Vilobí. Els advocats que han portat el cas i els membres de les diferents entitats que han donat suport a aquests processos judicials explicaran el perquè s’han declarat il·legals aquestes centrals eòliques i les seves conseqüències.

Tothom hi és benvingut!

Hi haurà esmorzar per a tothom!

Us hi esperem!

EL VOSTRE SUPORT ECONÒMIC ÉS IMPORTANT!

Amics,

Com ja coneixereu per la premsa, en relació al recurs que vàrem interposat contra les autoritzacions de les centrals eòliques de les serres del Tallat i Vilobí, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja ha dictat sentència.En ella s’estima en part les nostres demandes, i s’anul•len les llicències atorgades, quedant les instal•lacions fetes en situació il•legal.És una victòria important, que posa en evidència les irregularitats que hem estat denunciant.És una victòria parcial, ja que la Generalitat i la empresa han presentat recurs al Tribunal Suprem, i els nostres advocats estan preparant la resposta.De nou es necessiten diners per pagar les despeses judicials (uns 6400 €).Contem amb el recolzament de la gent que fins ara ha estat lluitant en contra dels “parcs” per fer front a aquesta despesa.

Demanem les aportacions que us sigui possibles, orientativament d’uns 50 € per persona.Feu-nos arribar les vostres aportacions el dia de la caminada, o si ho preferiu, podeu ingressar-la directament al compte corrent núm. 3183 0800 80 0000648927 d'ARQUIA caixa d’arquitectes.

COORDINADORA PER A LA DEFENSA DE LA TERRA (Urgell - Segarra - Conca de Barberà - Les Garrigues)

IPCENA - EdC Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural

Pl. Gramàtics, 2 baixos

25002 Lleida

973 26 37 93

www.ipcena.org

EL PERIÓDICO 09.03.09

Catalunya impulsarà l'energia eòlica amb miniparcs

• L'Alt Empordà acollirà un pla pioner per aprofitar la força de la tramuntana
• Una empresa proposa una xarxa de dos molins de gran envergadura a 32 pobles

FERRAN COSCULLUELA FIGUERES
Parlar de l'Alt Empordà és parlar de la tramuntana. El vent del nord és un senyal d'identitat que s'ha convertit en un valuós patrimoni gràcies al desenvolupament de l'energia eòlica. La Generalitat vol multiplicar per vuit la generació d'aquesta classe d'energia abans del 2015. Per això prepara un decret que establirà les zones on s'ubicaran els grans parcs i que, a més, facilitarà la implantació de minicentrals de fins a 10 megawatts. Aquest ventall de possibilitats ha convertit l'Alt Empordà en una zona privilegiada cap on ja han dirigit les seves mirades algunes empreses del sector.La Generalitat i els alcaldes veuen amb simpatia aquestes iniciatives, conscients que aquest petroli net és una font de riquesa permanent que pot socórrer les malparades arques municipals. "Si m'he de decidir entre una central de cicle combinat o un parc eòlic, ho tinc molt clar", afirma l'alcalde d'un municipi de la zona que ha estat festejat per dues companyies. L'únic que no tenen clar els ajuntaments és quina proposta és la millor per desenvolupar aquesta font d'energia.

EN ESTUDI "Hi ha projectes que em semblen correctes, i hem d'impulsar l'energia eòlica. Ara bé, s'han d'estudiar en profunditat i consensuar entre tots el model que volem aplicar al territori", explica Pere Vila, president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà. Per això, el consell ha decidit encarregar un estudi a una consultora perquè racionalitzi i ordeni l'arribada de les energies renovables.Els alcaldes de l'Alt Empordà són conscients que el seu territori és deficitari des del punt de vista ener- gètic. És a dir, que són consumidors d'energia però que amb prou feines en generen (a la comarca no hi ha cap parc eòlic en funcionament) . Fins i tot naturalistes de renom com l'expresident de la Fundació Territori i Paisatge Jordi Sargatal reconeixen que l'Empordà ha de ser "coherent" i ha d'aportar el seu granet de sorra a través d'aquesta energia renovable.El problema no és el què, sinó el com. ¿Quin és el millor sistema per aprofitar el vent amb el mínim impacte sobre el territori? L'empresa Gamesa ha proposat un model pioner que, al seu entendre, resol aquesta qüestió. Es tracta d'instal.lar miniparcs de nou megawatts de potència a 32 municipis de la comarca. Cada terme municipal només albergaria dos aerogeneradors, encara que es tracta de molins gegantins de 120 metres d'altura amb pales que fan 64 metres de longitud.Els miniparcs formarien una xarxa radial soterrada que evacuaria l'energia a través de la subestació de la línia de molt alta tensió (MAT) que s'ha de construir a Santa Llogaia d'Àlguema. Cayo Fabra, gerent de Gamesa a Catalunya, assegura que els aerogeneradors no causarien molèsties perquè es col.locarien a uns 900 metres de distància dels nuclis habitats i suposarien, a més a més, unes compensacions anuals per als municipis d'uns 60.000 euros, quantitat equivalent a les despeses ordinàries d'un poble de 400 habitants. La previsió de Gamesa és començar a construir els parcs a mitjans de l'any que ve, per tenir-los a ple funcionament el 2011 Agustí Maure, director general d'Energia de la Generalitat, considera que es tracta d'un projecte "interessant" , que ajudaria a generar un 8% de l'energia eòlica que Catalunya haurà de produir durant els sis anys vinents per complir les exigències de la Unió Europea. En termes semblants s'ha pronunciat el delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy, que ha aplaudit els esforços d'aquesta empresa per impulsar aquest projecte d'una forma consensuada amb el territori.

MÉS PROPOSTES Una altra solució és la que ofereix l'empresa Deenma, els comercials de la qual s'han entrevistat amb diversos alcaldes de l'Alt Empordà. En aquest cas no es tracta d'un projecte global per a tota la comarca, sinó que busca emplaçaments concrets. "Estem treballant en quatre comunitats autònomes, si en aquesta zona només aconseguim un parc, doncs en tindrem un i ja està", precisa Jaume Ferrando, director de la companyia.Els alcaldes han explicat que aquesta empresa proposa parcs de 10 megawatts formats per cinc molins. En aquest cas les mesures dels aerogeneradors són més reduïdes (torres de 60 metres i pales de 30, segons un dels comercials de la firma), però la superfície que ocupen és més gran, perquè els cinc molins han de guardar una separació d'uns 200 metres entre si.Ara bé, no tothom veu amb bons ulls aquestes iniciatives. Associacions ecologistes com Iaeden han acollit amb reticència l'arribada de les minicentrals. Al.leguen que se sumaran a la mitja dotzena de parcs que ja estan aprovats al territori i als quatre que estan en tramitació. "No volem que l'Empordà s'acabi convertint en un bosc de molins", van assenyalar.

Un decret escurçarà els tràmits per instal.lar molins
• El termini mitjà per obtenir una llicència passarà de set anys a un i tres mesos
• Catalunya ocupa el novè lloc d'Espanya a generar corrent amb el vent

AGUSTÍ SALA BARCELONA
La Direcció General d'Energia de la Generalitat considera molt positiu el projecte de crear una xarxa de miniparcs eòlics a l'Alt Empordà. El Govern preveu aprovar a l'estiu un decret que escurçarà els tràmits necessaris per aixecar noves instal.lacions. El termini mitjà de tramitació per a la construcció d'un parc --equipaments eòlics a partir de 10 megawatts de potència-- passarà dels sis o set anys actuals a un període de 12 a 15 mesos.Catalunya ocupa el novè lloc en la classificació de producció d'energia eòlica a Espanya, que està encapçalada per Castella-la Manxa. El conseller d'Economia, Antoni Castells, preveu que el 2010 gairebé es quadrupliqui la potència eòlica. De fet, està previst passar dels 420 megawatts actuals a 1.575, sense incloure els plans de col.locar més molins a l'Alt Empordà.Aquesta xifra situaria la capacitat de produir corrent a través del vent gairebé a la meitat del que està previst fins al 2015 en el pla de l'energia (3.500 mv), ara en procés de revisió. El sector eòlic considera aquestes previsions "una mica optimistes", encara que admet que el 2009 es podria tancar amb uns 640 mv i el 2010, amb 1.200. Fins a l'estiu que ve, hi haurà en construcció a Catalunya 12 parcs: quatre a la Terra Alta, cinc a l'Anoia, un a l'Alt Camp, un a la Conca de Barberà i un altre al Segrià, segons fonts de la patronal del sector Eoliccat.L'any passat, Catalunya va ser una de les comunitats on més va créixer la capacitat eòlica, el 22,42%, encara que també sortia d'un nivell molt inferior al de les autonomies més actives. Segueix sent la novena per capacitat instal.lada, amb el 2,5% dels 16.740 mv comptabilitzats al conjunt d'Espanya l'1 de gener passat. Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Galícia són les tres primeres i superen els 3.000 mv.

ZONES PRIORITÀRIES L'objectiu és pujar posicions. I per a això és imprescindible el decret que reduirà els tràmits dels nous parcs eòlics. La normativa inclourà també les denominades zones de desenvolupament prioritari (ZDP), on es podran instal.lar els equips eòlics amb més de 10 mv mitjançant un sistema de concursos al qual podran optar els promotors que ho desitgin.Una àrea susceptible d'albergar una d'aquestes instal.lacions, la ubicació de la qual es coneixerà quan s'aprovi el decret d'agilització , haurà de tenir prou vent, un punt d'evacuació de l'energia produïda i viabilitat urbanística i paisatgística.Un altre dels elements per consolidar un sector fort de les energies renovables és estimular la creació d'empreses sòlides. Amb la pèrdua de pes en aquesta activitat, la presència de companyies especialitzades ha anat desapareixent a Catalunya. Una de les metes que s'ha marcat la Conselleria d'Economia és aconseguir cert "gruix empresarial" en aquesta activitat.

>Al·legacions al prioratí coll de la Garganta>Al·legacions al coll de la Garganta>Les plataformes demanen que el futur decret afecti parcs aprovats en espera de fer-se>Unes sentències que reobren el debat eòlic a Catalunya>El rebuig a les grans centrals eòliques es rearma>Les plataformes del Camp i l'Ebre revifen el debat eòlic

Les plataformes demanen que el futur decret afecti parcs aprovats en espera de fer-se
Les plataformes demanen que el futur decret afecti parcs aprovats en espera de fer se el punt El decret regulador del procediment administratiu aplicable per a la implantacio de parcs eolics i ...

Unes sentencies que reobren el debat eolic a Catalunya
#F#EDITORIAL #F#EDITORIAL Unes sentencies que reobren el debat eolic a Catalunya El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ha fet publiques aquesta setmana dues sentencies que, si les confirm...

Reviscolen els moviments antieolics
...organitzen les plataformes contraries, que ja preparen mobilitzacions conjuntes Les sentencies del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, conegudes aquesta setmana, que determinen que els parcs eolics de les serres del Tallat i Vilobi, entre la Conca de Barbera, l Urgell i les Garrigues, vulneren la llei d urbanisme perque son en sol rustic, no nomes han estat acollides amb alegria, pel pre...